Miniatures selectes

El títol ja ho diu tot. Au. Ja he acabat.

.

.

.

És broma, poma! Però guaita com n’arriba a ser, d’encertat, el títol d’aquesta col·lecció.

Sota la nomenclatura “Miniatures Selectes” es troba un seguit de llibres...

I) Menuts, tant de format com en nombre de pàgines.

II) De tapa dura.

III) Publicats als anys vuitanta del segle passat per l’editorial Elfos, sota la direcció de la misteriosa Rita Schnitzer*, la gerent de l’editorial.

IV) Bellament il·lustrats per diferents dibuixants.

V) Per a adults.

VI) De divulgació.

Aquesta col·lecció és una petita exquisidesa, còmoda de llegir i molt engrescadora. Ofereix perles de coneixement a la vegada que és tot un regal a la vista, degut a les seves magnífiques il·lustracions. En destaco especialment les de la Rosa Batlle. Quin domini, quina dedicació! L’única dibuixant que ja coneixia d’abans és la Maria Pascual, autora molt destacada en la il·lustració per a llibres de contes.

Ja que no tenen una numeració clara, els agruparé segons temàtiques (i és bastant probable que me’n deixi algún títol):

Dibuix de la Kate Greenaway

Flora i micologia

1) El llenguatge de les flors

2) Llegendes i mites de les flors

3) Les virtuts de les plantes

4) Els secrets de les herbes

5) Fruits Saborosos de la terra

6) La crida dels arbres

7) El Jardí Romàntic

8) Els secrets del bonsai

9) Bolets dels Nostres Boscos

                                              Miscel·lània natura

                                              10) Els Misteris del Mar

                                              11) El Llenguatge dels Ocells

Dibuix de la Rosa Batlle

Mites, faules i rondalles

12) Fades i elfs

13) Monstres i animals mitològics

14) Faules de sempre

Amor, sensualitat i erotisme

15) El Misteri del Perfum

16) De tot cor

17) Poesia amorosa catalana

18) Receptes per estimar

19) Com si fos tan senzill!

*Si algú sap quelcom de la trajectòria professional de la Rita Schnitzer, estaria encantada que ho compartís.

La Rondalla del Dijous

Tal i com indica el nom, es tracta d’una revista que sortia a la venda els dijous.

Cada número contenia un o més contes populars que compartien autor, tradició i/o ambientació. N’hi havia tant de catalans (ja perquè fossin originals, ja perquè la versió del conte fos la catalana), com d’estrangers, fossin contes anònims, compilats o originals.

Aquestes rondalles eren il·lustrats per diferents dibuixants. Llur autoria seguia la tònica dels textos: tant catalana com estrangera.

Tot i que anava dirigida als més petits de la casa, posseïa l’ànim que també els grans en poguessin gaudir.

Hi hagué dues èpoques diferenciades:

• Primera època: publicada durant el 1909 amb Josep Massó i Ventós com a director. Llavors era editada per L’Avenç. En alguns números s’explicaven jocs infantils, però sembla que aquesta iniciativa no tingué gaire èxit, car cada cop es feia de manera més intermitent. Els dibuixos de les portades se solien repetir uns quants números fins que finalment s’acabaven canviant. Se’n van fer dues compilacions semestrals. Podeu llegir Momotaro aquí, història inclosa al número 16 de la revista. 

• Segona època: arrencà el 1924 (desconec quants anys durà). Aleshores, la col·lecció es trobava dirigida per Serra i Boldú i la revista era publicada per Editorial Catalana. Aquestes eren ja revistes més completes, amb articles molt diversos. A més, els dibuixos de les portades canviaven a cada número (tret de la capçalera). Per contraposició a això, els autors es repetien més sovint que en la primera etapa. 

 

No tenia jo prou amb un bloc...

No tenia jo prou amb un bloc, així que me n’obro un altre. Ja adverteixo que el nou tindrà menys actualitzacions.

Per què un nou bloc i no incloure la temàtica d’aquest en l’altre? Doncs perquè Fulles Dansaires és de manga, coses relacionades i miscel·lània. I no volia que el contingut que ocuparà aquest bloc passés a formar part de la “miscel·lània” de l’altre. Vull que ostenti el seu propi espai.

Deixem-nos de prolegòmens: de què tractarà aquest bloc? Doncs, bàsicament, de llibres bonics (i altres publicacions) que normalment (però no sempre) compliran els següents requisits:

1) Bellament il·lustrats.

2) En català, ja sigui perquè estan originalment escrits en aquesta llengua (la majoria) o perquè són una traducció (la minoria).

3) Amb dècades a les seves esquenes.

Per què em decideixo a fer un bloc que abraci aquesta temàtica? Doncs primer perquè m’agrada. Segon, perquè a internet no hi ha pràcticament informació sobre llibres bellament il·lustrats (normalment infantils, quina casualitat!), amb dècades a les seves esquenes i en català. Sobretot si la llengua original de publicació és el català o una llengua poc forta. Així doncs, trobo que aquesta és una bona manera de reivindicar la llengua catalana i la cultura en català, així com tot un seguit d’autors oblidats pel públic general i que no s’ensenyen a l’escola per... vés a saber tu què. Sospito perquè, en part, el sistema s’entesta amb la literatura feixuga... i tendeix a menysprear la infantil. També perquè la literatura catalana no té gaire rellevància a nivell global i, en el camp dels llibres del darrer segle – segle i mig, tret dels clàssics que més o menys a tots ens sonen (Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, Carme Riera, Carles Riba, etc), la resta és pràcticament com si no existissin ni haguessin existit mai. Cada cop que descobreixo un escriptor que m’agrada i que és més o menys recent, però amb una important trajectòria, m’indigno molt que no me n’hagin parlat mai a l’escola ni a l’institut. I m’emprenyo encara més si es tracta d’algú viu. Ja no parlem de dibuixants, els quals encara surten més mal parats de tot plegat. Pensa ràpidament algun dibuixant català amb una trajectòria de decàdes i destacada que no sigui la Pilarín Bayés. Costa, oi que sí?

Aquest, doncs, serà un bloc per deixar constància de part de la cultura catalana cruelment oblidada i per compartir belles il·lustracions i bells textos.